Friday, November 30, 2007

felicitats.

m'agrada posar-me les teves samarretes.

t'estimo.

Wednesday, November 28, 2007

jo no tenia esmorzars aixi!














Atenció a la nova moda en les escoles japonenses. No ve de la mè dels nens, que ja se sap allà van molt més avançats que ací...Ara, les mamis fan competicions per veure quin nen porta la capsa d'esmorzar més currada! Allà el lunch box és com una capsa de fusta o plàstic on els nens porten l'esmorzar, i més o menys està repleta de coses típiques japoneses (jo del suhi no passe, lo altre no tinc ni puti de lo que és...). Pues les mamis s'ho curren que te cagues i fins i tot els fan temàtics!

la chute.




La Chute es el nom d'una sèrie de fotografies del francés Denis Darzacq, que s'ha inspirat en la caiguda real de la penya des de dalt d'edificis emblemàtics (com pot ser les torres bessones) i la com és la vida a París.


Les fotos estan preses en paisatges o interiors de barris de les afores de París, i els protagonistes son en la seva majoria breakdancers o locals, entre ells François Gautret, que porta un colectiu de Hip-Hop a la ciutat.


Hi han fotos que estan bastant be, d'altres pot ser no tan bones. Aquí.

tassenbol




Aquesta bola de plàstic plena de bosses és la invenció d'una holandesa que es diu Caroli Buitenhuis. Al comprovar que no era la única que es deixava les bosses de plàstic a casa quan anava a comprar (sabeu que allà es paguen, cosa que s'hauria de fer a tots els supermercats d'aqui) se li va ocórrer una idea.


Va pensar en idear una espècie de recipient per posar les boses de plàstic que li sobraren a la gent i col·locar-lo per els supermercats i els centres comercials, amb ànim d'ajudar una mica a conservar el medi ambient.


Va parlar amb un estudi professional que li va dissenyar una bola amb potes molt senzilla i va fer la prova a cinc supermercats d'Amsterdam. I va funcionar. Un de cada deu clients va fer servir una de les bosses de dintre de l'esfera de plàstic. Ara el sistema ha sigut premiat, així com la seva creadora, i l'ajuntament d'Amsterdam vol posar una d'aquestes Tassenbol a cada supermercat.


Tot açò sembla una gran tonteria en el context que ens envolta per aquí, pot ser a les grans ciutats estan més concienciats, però la majoria no ho està i poc a poc es va degradant més el medi ambient. Amb anècdotes com aquestes, sembla que estiga més a les nostres mans el poder canviar el món amb gestos senzills.




Info extreta de La Vanguàrdia, 27 de Novembre de 2007.

Tuesday, November 27, 2007

I Love You Too!



OOh OOOhh


Quina sorpresa la carta d'avui! Ja se que les meues imbalaggiettes esteu tristes per la decisió que he prés, a Almu encara no li he dit, però supose que haurà vist el post que li faré ara després al seu blog i quan veja este ja sabrà...

Jo també estic tristeta perquè no vaig, però No, NO POT SER. Massa complicacions, malos tiempos. A nadal ja gaudirem de dies juntes, ja veureu.


Avui he treballat tot el dia!!! He acabat en bastant mal de cap, crec que no vaig a repetir...


Bueno pues eso mis nenas, os dedico el I Love You de l'Anna.


mua :(

Tuesday, November 13, 2007

demasié. galetes exageradament bones.


Ja van dues visites amb compra a la casa de les germanes cruixents del XOCOA. Son cares, no les menjaré tots els dies, però un capritx de tant en tant no va mal. (les de nous i roquefort se salen!) Les millors són les grans, ideals per a menjar entre dos...

A la pàgina encara no hi ha res...pero hi podeu trobar les direccions de les tendes (i de passo veure com mola la identitat visual...)

demasié pal cuerpo.

guanya premis encara que no sapiquen escriure el seu nom...

Al Geoff McFetridge l'han premiat pel seu video de The Whitest Boy Alive. Fins aquí, perfecte, el tio s'ho mereix, no se si haveu vist el video (por si acaso lo meto abajo) Ai la veueta del erlend com mola eh!



Lo bueno es que a la televisió on retransmitien els premis, Fuel TV, es van empenyar en deletrejar els noms dels artistes molt be...i esto es lo que pasa:


jejejej...bueno, almenys el premi es merescut!

ah...por si a caso...samarretes!







regalos navideños o perfumados (com tu vulguis...)


With a metal chain of silver finish this unisex necklace is topped with a green gloss acrylic full of etched wood details. Finished with a lobster clasp for easy adjustment on your neck.

Monday, November 12, 2007

ostia_puta

Dissabte nit vaig ser conscient en persona de l'experiència Erasmus. Sí erasmuseros, sí. Al surtir del BeCool quan ja tancàven, em va parar una noieta amb una caputxeta negra i unes montures negres migcagades amb patilles de colorins de plàstic (i sense vidres, of course) i em diu: Creo que esa chica me ha llamado algo como puta o bitch, no se, me ha llamado "salop"... i després d'això ens comença a dir coses en francés i que el primer que va aprendre era a dir ostia puta...i nosaltres fent la conya.
La qüestió és que la noieta, una franceseta, es posa a parlar amb nosaltres...molt mona ella, una miqueta cega, pero segun ella: "dorogas no" "dorogas nunca"...jejeje La tia es de París i allí es veu que hi ha molts afters, i volia que anàrem tots d'after a seguir la festa. La seva amiga de Barcelona deia que no sabia de cap after...pero "rien de problema" que la francesa sabia tots els afters de Barcelona. A casa de l'amiga no es podia anar a fer after perque el seu amic gay de Madrid (que haviem vist abans d'entrar a la disco a la cua mentre deia que "esta noche vamos a ligar y a encontrar chicos muy monos") havia lligat en un rubiales francesillo i després a casa farien after-gay.
Total que ens vam posar a parlar de Tectonik, jo volia que el Dani li fes alguns pasos a la francesa a vore si ho pillava però no va fer falta, de seguida va dir..Oui! tectonik! A cause de garçons! YELLE!!!! ale ale, i todos contentos porque nos molava la Yelle...(o almenys aquesta cançó) i després vam cantar el MY MOON MY MAN versió dels Boys Noize y vam quedar que el 5 de Desembre ens veuriem al APOLO a ver Crystal Castles i bailar con la fransesa.
Vaja, va estar estranya la nit...sobretot pels comentaris sobre els lios de Merlose Place que li feia la francesa rossa borratxa a l'amiga de las gaficas...
je t'aime, mon petit cherie!

Friday, November 9, 2007

*sound bites*




Los rockerillos no mengen nomes McDonald's com jo pensava...(ja puc deixar aquesta dieta, no em fare famosa menjant bigmacs i fumant de liar...)


Resulta que el líder dels Franz Ferdinand, l'Alex Kapranos, es un homenet apassionat pel menjar, i ha decidit, després de tantes gires arreu del món, de publicar un llibre recopilant els millors moments (o sabors) als millors restaurants d'arreu del món.


No te creas que es tracta de experiencias Burguer King o Bar Manolo, noooo!!! Amb el Sergi Arola i tot que han estat! I no parla sense saber, pues abans de ser un poperillo escocés va ser pinxe de cuina i sumiller!


El llibre esta editat per ediciones 451


love messages from G. Gauckler



Ja era hora de que fes una menció a una de les il·lustradores que més estimo del món!!!


Genievève Gauckler posa dibuixets a aquestos plats de la col·lecció Surface 02 de la casa francesa Domestic. Hi ha d'altres nombrosos artistes com Jeremyville o 5.5 que colaboren al projecte amb les seves creacions i ilustracions...un regalito xulo per a aquestos nadals!