maison MOSCHINO

Moschino ha obert un hotel molt CHIC a Milà. Es troba a un edifici que abans era una estació ferroviària, i ara s'ha convertit en un petit castell ple d'habitacions on trobem fantasia desmesurada (o no tant). La veritat és que m'ha cridat l'atenció perquè no és tan extravagant com l'esperava. La web em recorda una mica a la portada aquella del llibre de Jaime Hayón, tal volta és això el que m'ha despertat la curiositat, i ens presenta cada habitació amb una temàtica diferent, una de la caperutxeta vermella, una de l'alícia, una plena de dolços (la meva preferida:)...

Està be perquè no se'n passa, no és massa recarregat, bastant minimalista però amb detalls que criden l'atenció. (pastissos gegants!) Amb tota la decoració ha colaborat la directora creativa Rossella Jardini.

el walkman ha mort

Divendres passat la firma japonesa Sony va dir que deixava de fabricar walkman(s) a Japó. Ja fa temps que tots sabem que el walkman és retro, però aquesta notícia és com si ens anunciés la seva mort real, que les coses s'acaben, i que ens fem grans. Que una cosa que pràcticament l'ha vist néixer la nostra generació (es va inventar sis anys abans de néixer jo) ja està obsoleta, que les coses canvien, que ja podem trobar coses en capses d'objectes de la nostra infància que son "retro".  Ens fem grans, i no mola. El meu pare ens va comprar un walkman per mi i un per al meu germà, d'allò ja fa molt de temps...jo escoltava Lenny Kravitz i The Fugees...el meu germà es dedicava a experimentar, avant i enrere, desmontant, escoltant cançons quan se li acabàven les piles...jajaja!  Ell ara ja té 20 anys...i jo...quasi 25. I el walkman ha mort.

coses que es troben a faltar

No tinc ganes de penjar coses guais, tampoc faig coses guais, vaja...no faig ni coses...El que tinc son ganes d'anar a casa i veure als meus animalets, a la meva mama, al papa, a la weli, al tete, a les nenes. El haver passat l'estiu a casa ara ja no sé si és positiu o negatiu...ains! quiero teletransporte!